Finestra sobre la utopia (Eduardo Galeano)

Ella està a l'horitzó -diu Fernando Birri-. M'aprope dues passes, ella s'allunya dues passes. Camine deu passes i l'horitzó es corre deu passes més enllà. per molt que jo camine, mai, mai l'abastaré.

Per a què serveix la utopia? Per a això serveix: per a caminar.

Apadrina un xiquet (2ª part)

El què sempre s'ha dit: millor és donar una canya de pescar i ensenyar a fer-la servir que donar un peix.

Hem creat un problema des del primer món (amb la connivència de molts dirigents del tercer món, és clar), i ara sembla que repartint aliments a uns quants xiquets amb cares tristes anem a millorar la situació a les seues comunitats. Quan n'hi ha una època de fam, enviem avions carregats amb tones de cereals. Mentretant ja ha mort molta gent i, a partir d'ara, aquest regal farà baixar el preu dels cereals per davall del seu cost de producció i arruinarà als pocs llauradors que havien pogut salvar les seues collites. Quan comence a ploure de nou o s'acabe la guerra, ens oblidarem d'aquelles terres i esperarem pacientment a que el telenotícies ens torne a mostrar imatges de cossos famolencs.

Quan accedeix al poder un dirigent amb una ferma decissió de camviar la situació per l'arrel, ens dediquem a atacar-lo per tal de defendre els interessos de les multinacionals del primer món. Molt prompte comença a sonar la paraula dictador, encara que haja guanyat les eleccions amb majoria absoluta.

Però seguim amb la conciència tranquila, perquè cada dia donem 0,70 € a un xiquet. Quan deixe de ser xiquet, si arriba a l'edat adulta, aquesta quantitat es transformarà en misèria, SIDA, explotació, guerres, fam, abussos, humiliacions...

Apadrina un xiquet (1ª part)

No n'hi ha res com apadrinar un xiquet quan un observa imatges de la fam al tercer món. Qué bonic és portar les visites a la teua casa i traure la caixa on tens les fotos i cartes del nen al qual li envies uns quants euros. Pitjor és no fer res, però, es tracta de solidaritat pura? el que interessa en aquest cas és donar un camvi a la situació de pobresa extrema en aquestos països? o realment interessa a molta gent guanyar punts al seu ranking de popularitat entre les seues amistats i familiars? és admirable l'actitud d'aquesta gent? o bé és repudiable el fet d'emprar la miseria amb una finalitat molt llunyana de les vertaderes actituds que volem per a un futur més digne?

Maleïts egoistes aquestos solidaris.

Amenaces

12 anys y 7 mesos contra Iñaki de Juana Chaos. Per què? Segons diu el jutge per amenaces. Molt s'ha parlat d'aquestes amenaces, però encara no he sentit enlloc les paraules exactes de l'imputat. He hagut de buscar a la xarxa els fragments en qüestió. Qualsevol pensa que per una condemna així Iñaki hauria dit una cosa així com: "t'anem a matar *****, tens els dies contats. quan ixca d'aquí vas a veure les bales entrant al teu cos" o alguna cosa per l'estil.
Però no. He recopilat els fragments més polèmics dels articles. I no ho he fet de cap pamflet esquerrà, amic de Chaos. No. Per a evitar sospites ho he fet recorrent al diari "Las Provincias". Aquestes són les paraules de Iñaki de Juana Chaos, les quals li costaran més de 12 anys de presó:

"El escudo" (01-12-2004)

"El enemigo está crecido. Detenciones (...), redadas en los estados francés y español. Informaciones venenosas que pretenden inocular el virus de la desconfianza". (..)

(..) "Dispersión penitenciaria: carcelaria e intracarcelaria. Malos tratos, torturas renovadas en el tiempo pero permanentes en las formas (...). Agresiones. Sufrimiento para nuestros familiares y amigos. Compañeros enfermos a los que se chantajea con la gravedad de la situación". (..)

(..) "No necesito ser adivino para poder chillar con toda fuerza y convicción, en una expresión políticamente incorrecta: ¡La tenéis clara! Iros a la mierda con todo lo anterior porque no vais a ganar. ¿O es que todavía no os habéis dado cuenta de que tenemos un escudo invulnerable que no es otro que la razón?". (..)

(..) "Jueces prevaricadores, políticos corruptos, profesionales de la tortura, carceleros sin escrúpulos sois aburridos, cansinos y previsibles. No merecéis ningún respeto ni consideración, ni siquiera el mínimo como para cuidar el tono de esta carta”. (..)

(..) "Hace años le escuché a un muy apreciado compañero chillar con fuerza «Sacad vuestras sucias manos de Euskal Herria». Sí, sacadlas, porque otro camino sólo implica más sufrimiento. O el futuro terminará demostrando, sin duda, que os quedásteis sin ellas". (..)

"Gallizo" (30-12-2004)

(..) "En esta prisión de Algeciras, la señora Gallizo destituyó al director Miguel ángel Rodríguez, alias el Tragasables. Profesional culto que reaccionaba inmediatamente al escuchar el nombre de un preso político vasco. Y fluidamente hilaba un discurso elaborado: ‘Las resoluciones judiciales de los etarras me las paso por el forro de los cojones’" (..).

(..) "Esa cara la tenemos marcada en nuestra memoria a golpes de malos tratos y hambre. Es Francisco Sanz" (..).

(..) "Antonio Diego Martín, nombrado director del C.P. de Puerto II y procesado por torturas y rigor innecesario en la prisión de Sevilla II. Juzgado junto al ex director general de IIPP, Antonio Asunción, nunca fue apartado de su trabajo represivo, ejerciéndolo hasta ahora en la prisión de Melilla. Los presos engrilletados durante semanas a los catres. Las sesiones de tortura, desnudos y rociados de agua, los lamentos y chillidos, nunca merecieron un solo día de cese en su cargo. Al contrario, merecen un ascenso al llegar la señora Gallizo" (..)

(..) "La nueva política penitenciaria del nuevo Gobierno del señor Rodríguez Zapatero consiste en recuperar o promocionar a los personajes de más triste recuerdo para los presos en general y para el Colectivo de presos políticos vascos en particular" (..).

Condemna per amenaces? o millor seria dir condemna per denúncies? Si això són terribles amenaces, aquí estic preparat a que vinga la policia a per mi, perquè ara veig que m'he passat mitja vida amenaçant a qui comet injustícies.

Cada dia veig més clar que n'hi ha gent que obrirà una ampolla de cava (no català, per descomptat) si ETA torna a matar.

Se'n va la Dama

Demà se'n torna la Dama cap a Madrid. Els il·licitans es queden sense la peça més important de l'art íber (encara que jo tinc seriosos dubtes de que siga íbera de veritat). La immensa majoria de la gent dessitja que en un futur la Dama es quede per sempre a la nostra ciutat. La Dama. Aquesta senya de la nostra identitat, del nostre passat. Això diuen. La identitat dels íbers que (oficialment) la van crear. Dels íbers que van ser dominats per uns i van ser enriquits per altres. D'aquells que més tard es van convertir a l'Islam quan van vindre els àrabs. D'aquells que van ser desposeïts de les seues terres quan vingué Jaume I i arraconats als pitjors terrenys i amb poca aigua. D'aquells que van ser expulsats per Felip III cap al nord d'Àfrica. D'aquells que una vegada allà han estat espoliats per colonitzadors europeus. D'aquells que, buscant noves oportunitats, han vingut a la nostra ciutat. D'aquells que molts il·licitans odien, desconfien, marginen, denigren, insulten...
És realment nostre el passat de la Dama? Seria més just compartir-lo? O bé hauriem de demanar-li'l a algú?

Enveja sana

Acabe de veure els resultats de les eleccions al Principat. Ha guanyat la dreta, pero he sentit una espècie d'enveja sana quan he vist els resultats del Partit Popular. Gairebé ha empatat amb Iniciativa. Per uns moments tanque els ulls i m'imagine aquesta situació al País Valencià. Potser no viuriem al paradís, però quan estàs enmig d'un llac ple de merda, et resultaria d'allò més agradable caure't a una bassa de fang.
Procuraré no somniar massa, perque podria despertar-me a les properes eleccions "autonòmiques" i caure'm de boca des del llit. No vull ser pesimista, però la demagògia sempre ha funcionat molt bé en aquestes terres. I d'això al PP li sobra. El joc de discursos en aquestos moments al País Valencià sembla el famós "joc dels barquets". Quan qualsevol presenta unes coordenades amb iniciatives o propostes alternatives a les què tenim, arriben els "peperos" i criden "¡¡¡ AGUA !!! (para todos)". Espere que prompte poguem dir nosaltres "¡¡¡ TOCAT I ENFONSAT !!!

Fins un altra.