Encara viu

Bé, com si no haguera passat res, aquí estic de nou. Potser n'hi haja gent que no faça mai un acomiadament d'aquest tipus. No sóc així sempre, però és que tampoc sóc massa amic dels adéus. Simplement, degut a les circumstàncies, no em vaig trobar en condicions de continuar amb l'atenció necessària aquest blog ni el de les meues/meus amigues/cs virtuals.

Ara, quan les vacances ja esgoten les darreres estones d'oci total, m'apeteix tornar. Així, com resa la simple i acertada frase dels Negu Gorriak: "Així és la vida: fes el què degues".

I d'aquesta manera, sense protocols, políticament incorrecte, com me'n vaig anar, vinc. No tinc res més a dir. Almenys en aquesta entrada.

Una fortíssima abraçada a totes i tots.