Sobre toponímia

Històricament, quan un poble ha intentat dominar a un altre, una de les humiliacions que patien els dominats era (i encara és) la manipulació de la toponímia. Quan n'hi han destruccions físiques a un territori, aquesta manipulació queda en un segon terme dins de la catàstrofe. Però una vegada portada a terme la reconstrucció, la dominació lingüística continua, i fins i tot pot intensificar-se.

Els noms geogràfics, en la majoria dels casos, han anat adaptant-se al parlar de la gent d'un determinat lloc durant segles. L'evolució d'unes quantes lletres pot tenir plasmada una bona part de la història d'un municipi. De vegades l'aspecte físic o humà més característic d'un poble queda reflexat en el seu topònim. Per això, la imposició d'una traducció a una llengua forastera sense cap rigor històric podriem considerar-la com un delicte cultural de primer ordre.

Un dels casos més tristos ha estat el de la capital de l'Imperi Maia, Cusco, que en quitxua vol dir "centre o melic del món". Quan arribaren els conqueridors, no es van conformar amb destruir una civilització sinò que van passar a anomenar la ciutat "Cuzco", que en castellà vol dir "gos xicotet".

Al País Valencià, les rivalitats entre Castella i la Corona d'Aragó, la posterior dominació d'aquesta després de la Guerra de Successió i la dictadura franquista, ja al segle XX, van significar la traducció indiscrimanada i sense cap rigor de molts dels nostres topònims més representatius, sobretot si sonaven a català. Aquí tenim alguns exemples:

- Col·locació de vocals al final de noms acabats en consonants (Elx > Elche, Alacant > Alicante, Crevillent > Crevillente, Albalat > Albalate).

- En molts topònims acabats en vocal tònica s'afegia una consonant (Castelló > Castellón, Redovà > Redován, El Fondó de les Neus > Hondón de las Nieves).

- La Vila Joiosa significa en castellà La Villa Alegre, però el nom que li van donar va ser Villajoyosa.

- Mutxamel és un topònim d'origen àrab o fins i tot anterior, però aquest poble va haver de patir durant molts anys el nóm de Muchamiel, quan no té res a veure amb la mel ni amb la seua producció.

- La Torre de les Maçanes vol dir la torre dels hospedatges, però en molts mapes encara podem trobar-lo com Torremanzanas. *

És cert que algunes llengües adapten topònims estrangers a la seua fonètica (Zaragoza > Saragossa, Huesca > Osca), però és dolorós quan s'imposa aquesta adaptació com a única denominació oficial a casa dels altres. Actualment, molts municipis han decidit tornar-li la oficialitat exclusiva al topònim propi. En canvi, a ciutats com Alacant, el topònim esta desapareixent de la parla popular i està éssent relegat als camps del folclore i als documents oficials bilingües.

¿Per què al País Basc i a Catalunya ha costat tan poc recuperar la normalitat toponímica i al País Valencià estem encara com estem? Quan un poble no reconeix la llengua com un dels seus patrimonis més valuosos, està condemnat a perdre la part més important de la seua identitat.


* No dispose de proves documentals, però em va comentar una persona de fiabilitat que existia algun mapa o mapes on venia escrit Beniduerme en comptes de Benidorm.

Disculpes

Perdoneu, però degut a una errada de configuració, la possibilitat d'escriure comentaris ha estat temporalment fora de servei. A partir d'ara podeu deixar els vostres comentaris de nou.

Gràcies.

Manipulacions

A l'Estat espanyol portem ja unes quantes reformes educatives, amb canvis de matèries, cicles, edats obligatòries d'escolarització, etc. Els centres educatius, tant se val si són públics o privats, han de cenyir-se als plans corresponents i als continguts, objectius i procediments plasmats a les currícula de cada assignatura. Les conselleries d'educació de cada comunitat autònoma han de vigilar que a cada centre s'acompleixca aquest currículum oficial obligatòriament.

Bé, tot això és perfectament normal i ocorre a la major part de països. No sol ser notícia el sistema educatiu d'un país en les pàgines internacionals. Però si aquest país és Veneçuela i el seu president triat democràticament a les urnes és Hugo Chávez, la cosa canvia. Ahir la notícia més important d'America Llatina era aquesta: "CHÁVEZ AMENAZA CON CERRAR LOS COLEGIOS PRIVADOS QUE RECHACEN LA SUPERVISIÓN ESTATAL" (El Mundo, 18-09-07). El titular, que en sí no és fals, està marcat per aquestes "puntadetes sublimilals" en forma de "amenaçar", "prohibir", "controlar", que rodegen sempre a les notícies relacionades amb Chávez. D'aquesta manera el lector, oient o televident reforça l'opinió de que és un dictador tirànic fet a les velles maneres.

El nou pla d'estudis plasmat en les Escoles Bolivarianes és un ambiciós projecte que persegueix una educació integral del xiquet des dels zero anys (incloent el dinar diari al col·legi) dins d'un esperit crític on els continguts de les matèries es preparen atenent primer a les especifitats locals per a després anar a l'escala regional, nacional, continental i mundial. Intenta donar una òptica nacional veneçolana integrada dins el seu àmbit natural com és América Llatina i no com fins 1998, pràcticament integrada dins els Estats Units. Aquest pla es pot fer possible gràcies a l'increment del presupost educatiu provinent dels ingressos del petroli després de la "criticada" nacionalització dels hidrocarburs. S'està adquirint material informàtic, eines per als tallers, material esportiu i tot el necessari per a formar al xiquet fora de l'entorn de carències que caracteritzava a l'educació pública d'altres etapes. N'hi ha molt més dins aquest pla però seria molt llarg d'explicar degut a l'ambició del projecte. Per a més informació: www.oei.es/quipu/venezuela/Escuelas_Bolivarianas.pdf

Però d'això poc sabrem pels mitjans de comunicació. El què ens queda és la "tirania" de Chávez. Pocs presidents han patit tanta manipulació com aquest. La informació relativa a la no renovació de la llicència de RCTV és un exemple molt clar. En http://www.rctv.net/ podem veure en directe una televisió tancada (¿?) pel tirà, canal que també es pot veure a Veneçuela per cable. Els montatges que es van fer durant la protesta contra el "tancament" van ser espectaculars. Un exemple: http://www.youtube.com/watch?v=f4oTUciyqho .

Per desgràcia, no molta gent desconfia del què li conten els mitjans de comunicació i decideix obtindre un altre punt de vista de les notícies. D'aquesta manera seran dolents aquells que els magnats dels mitjans decideixquen per interessos propis o per qualsevol altra raó. Dubtem, per favor, dubtem sempre.

- El dubte és el principi de la sabiduria. (Aristòtil)

- El dubte: escola de la veritat. (F. Bacon)

- Sense dubte no hi ha progrés. (C. Darwin)

- Es mesura la inteligència d'un individu per la quantitat d'incerteses que és capaç de suportar. (I. Kant)

- Sempre que ensenyes, ensenya a dubtar d'allò que ensenyes. (J. Ortega y Gasset)

Gated communities

Tancats, apartats, separats de tota realitat. S'han inventat un món feliç, irreal. Per a això els serveixen els diners: per a tancar-se. Tenen por, molta por. Estan paranoics. Se senten el centre de totes les mirades quan són fora de la seua gàbia. Tot el món és un possible atracador, lladre o assassí que està preparant l'oportunitat per a atacar-los. No confien en ningú que no siga com ells. Les diferències els fan por. Potser han conegut la llibertat fa alguns anys, però els seus fills i filles no. Han nascut ja dins la burbuixa. La realitat la veuen des de la finestreta del 4x4-tanc o a través d'una televisió en la que també busquen la irrealitat. Són insegurs amb sí mateixos, per això busquen l'admiració de la gent que els envolta amb coses materials, que són les úniques coses amb les quals creuen ser superiors. I ho exploten rodejant-se de tota mena de luxes inútils. La paraula "privat" l'admiren. S'ha convertit en un adjectiu sinònim de "és del nostre món". Són envejats per molta gent, que s’ha vist encisada per la seua abundància i que ha decidit imitar-los. I com no poden permetre’s tant de luxe, viuen en residencials tancades de “sèrie B”, adquireixen els mateixos temors i aparenten. Sobretot aparenten. Però en el fons els rics envegen. Envegen a tota la gent que per a ser feliç no necessita ni un 5% del què ells tenen. A la gent que només amb una bona ombra, un amic i una cervesa barata desprén alegria durant tota una vesprada. L'enveja els surt amb les mirades per damunt el muscle, amb el menyspreu, amb els somriures visiblement satisfets. Envegen la felicitat que dóna la llibertat, i per això odien aquesta paraula. Per què es suïcidaven els milionaris arruinats pel crack de la borsa al 1929? Sense les coses materials ja no eren res.

Tanqueu-vos. Tanqueu-vos a les vostres "gated communities". Jo no vull entrar. Preferisc passejar tranquilament pel meu barri. Em quede amb el poble que hem fet entre totes i tots des de fa segles. Preferisc ser poble.

Meduses mediàtiques

Vam tindre ocasió de comprovar a principi de l'estiu com milions i milions de meduses envaïen les aigües de la Mediterrània, sobretot a Andalusia. Com qualsevol altra notícia relacionada amb la natura, allí estaven preparats els mitjans de comunicació per a oferir causes i conseqüències catastrofistes per a aquest fenomen.

Com que a notícia de moda als darrers anys és el calfament global del planeta, no podia faltar aquest tema quan es parlava de les meduses. Al diari electrònic "20 minutos" del 8 d'agost venia escrit en titulars: "LA PLAGA DE MEDUSAS SE DEBE AL CAMBIO CLIMÁTICO, QUE HA PROVOCADO UN SOBRECALENTAMIENTO DEL AGUA". I llavors, la gent del carrer acumula una nova prova per a afirmar que se'ns ve damunt alguna cosa pareguda a les set plagues d'Egipte.

Però no parlem per parlar. Anem a veure què passava a la mar Mediterrànea a la primavera, que és quan es va avançar l'aparició d'aquestos animalets, ja que, segons ells, l'aigua estava bollint:

Aquesta és una imatge de la anomalia tèrmica de l'aigua marina del 23 d'abril de 2007. No sé si s'aprecia bé, però la temperatura de la Mediterrània a les costes andaluses era inferior a l'habitual (entre 0,5 i 1 Cº). ¡Però Miquelet! Que té truc la cosa. El Viceconseller de Medi Ambient de Melilla ha dit que el cicle de creixement de les meduses és de dos anys, i que el bolliment de l'aigua va ser en 2005. Comprovem-ho:

¡Ostis, tu! Que la Mediterrània estava encara més freda el 23 d'abril de 2005 que enguany. Jo crec que les meduses van eixir de la banyera calfada de les cases d'aquestos individus.

Per favor: o deixem de propagar bestieses o la gent deixarà de prendre-se seriosament els problemes ambientals. Als anys 70 el planeta s'apropava a una nova era glacial i ara estem a prop de ser un planeta de foc. I mentrestant, seguim matant la Mediterrània amb la sobrepesca, la contaminació i la regulació dels rius, cosa que elimina els depredadors naturals de les meduses.

Cada vegada tinc més clar que el capitalisme ha trobat un tresor en l'ecologisme com a arma per a portar a terme els seus interessos amb el vist i blau de la majoria de la població.