Històricament, quan un poble ha intentat dominar a un altre, una de les humiliacions que patien els dominats era (i encara és) la manipulació de la toponímia. Quan n'hi han destruccions físiques a un territori, aquesta manipulació queda en un segon terme dins de la catàstrofe. Però una vegada portada a terme la reconstrucció, la dominació lingüística continua, i fins i tot pot intensificar-se.
Els noms geogràfics, en la majoria dels casos, han anat adaptant-se al parlar de la gent d'un determinat lloc durant segles. L'evolució d'unes quantes lletres pot tenir plasmada una bona part de la història d'un municipi. De vegades l'aspecte físic o humà més característic d'un poble queda reflexat en el seu topònim. Per això, la imposició d'una traducció a una llengua forastera sense cap rigor històric podriem considerar-la com un delicte cultural de primer ordre.
Un dels casos més tristos ha estat el de la capital de l'Imperi Maia, Cusco, que en quitxua vol dir "centre o melic del món". Quan arribaren els conqueridors, no es van conformar amb destruir una civilització sinò que van passar a anomenar la ciutat "Cuzco", que en castellà vol dir "gos xicotet".
Al País Valencià, les rivalitats entre Castella i la Corona d'Aragó, la posterior dominació d'aquesta després de la Guerra de Successió i la dictadura franquista, ja al segle XX, van significar la traducció indiscrimanada i sense cap rigor de molts dels nostres topònims més representatius, sobretot si sonaven a català. Aquí tenim alguns exemples:
- Col·locació de vocals al final de noms acabats en consonants (Elx > Elche, Alacant > Alicante, Crevillent > Crevillente, Albalat > Albalate).
- En molts topònims acabats en vocal tònica s'afegia una consonant (Castelló > Castellón, Redovà > Redován, El Fondó de les Neus > Hondón de las Nieves).
- La Vila Joiosa significa en castellà La Villa Alegre, però el nom que li van donar va ser Villajoyosa.
- Mutxamel és un topònim d'origen àrab o fins i tot anterior, però aquest poble va haver de patir durant molts anys el nóm de Muchamiel, quan no té res a veure amb la mel ni amb la seua producció.
- La Torre de les Maçanes vol dir la torre dels hospedatges, però en molts mapes encara podem trobar-lo com Torremanzanas. *
És cert que algunes llengües adapten topònims estrangers a la seua fonètica (Zaragoza > Saragossa, Huesca > Osca), però és dolorós quan s'imposa aquesta adaptació com a única denominació oficial a casa dels altres. Actualment, molts municipis han decidit tornar-li la oficialitat exclusiva al topònim propi. En canvi, a ciutats com Alacant, el topònim esta desapareixent de la parla popular i està éssent relegat als camps del folclore i als documents oficials bilingües.
¿Per què al País Basc i a Catalunya ha costat tan poc recuperar la normalitat toponímica i al País Valencià estem encara com estem? Quan un poble no reconeix la llengua com un dels seus patrimonis més valuosos, està condemnat a perdre la part més important de la seua identitat.
* No dispose de proves documentals, però em va comentar una persona de fiabilitat que existia algun mapa o mapes on venia escrit Beniduerme en comptes de Benidorm.