Ella està a l'horitzó -diu Fernando Birri-. M'aprope dues passes, ella s'allunya dues passes. Camine deu passes i l'horitzó es corre deu passes més enllà. per molt que jo camine, mai, mai l'abastaré.
Per a què serveix la utopia? Per a això serveix: per a caminar.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada