Fa uns dies m'enviava un bon amic un article aparegut al diari Información comparant el desenvolupament recent de dos ciutats tan pròximes i tan diferents com són Alacant i Elx. En ell, s' assenyalava que mentre Elx ha sabut eixir amb dignitat d'una greu crisi industrial i ha sabut construir un projecte de futur conservant la pròpia identitat, Alacant viu en una permanent improvisació, sense projecte de ciutat i amb una imatge projectada que reflexa una accelerada decadència i pèrdua d'oportunitats.
És cert que Alacant s'està tornant cada vegada menys habitable i que l'equip de govern d'Elx (amb major o menor encert) té unes línies directrius generals clares sobre quin model de ciutat vol per al futur. Però després de veure el resultat de les darreres eleccions municipals les reflexions que podem fer sobre la percepció del ciutadà són moltes. A Alacant, després de destrossar la ciutat i d'haver-la convertit en un d'aquells pobles andalusos del segle XIX dominats per un cacic (en aquest cas el cacic no és altre que Enrique Ortiz), la ciutadania els ha premiat amb una clara majoria absoluta, obviant els nombrosos casos de corrupció que es troben als tribunals. Elx, que comparativament amb Alacant, ha progressat a un ritme infinitament superior, ha vist com a les eleccions, el seu equip de govern ha patit un sever càstig i al punt ha estat de perdre l'alcaldia.
Tan allunyada està la percepció de la realitat de la realitat mateixa? O és que de veritat la majoria de la gent prefereix el model (o "no model") alacantí al d'Elx? Són molts els raonament que se m'acudeixen, però destacaria, entre ells, aquestos:
- S'ha produït una certa "futbolització" de la política. Això és que els partits polítics, per a molta gent, han deixat de tindre una identificació de classe i ara, ser del PP o del PSOE és com ser del Barça o del Madrid. I el mateix ocorre si escoltes la Cope o la Ser que si lliges el Marca o l'Sport. Molts són del seu partit polític preferit i el defensaran faça el què faça. Tots els arguments del seu partit seran assimilats i defensats, i totes les actuacions de l'altre partit tindran el seu atac corresponent. Tant se val si ets de família rica o si cobres 600 euros al mes. Ets del PP perquè ets del PP.
- Les eleccions municipals, per a altra gent, són una mena de sessió de control al govern nacional. Aquells que han estat en contra de la derogació del transvasament de l'Ebre, contra la política antiterrorista, la política autonòmica, etc. votaran al PP encara que aquestes qüestions tinguen molt poc a veure amb la política municipal. Pensen que una pèrdua de vots del PSOE a nivell municipal serà un càstig per al PSOE a nivell estatal.
- N'hi ha un tercer raonament que, per a mi, és el més preocupant. I és que de vegades pense que les característiques del model de ciutat d'Alacant s'assemblen més a les característiques de la societat de consum actual. Per a una persona que va de la seua casa al treball, del treball a sa casa, de sa casa al centre comercial i del centre comercial a un pub irlandés o a una discoteca, ¿presenta algun dèficit Alacant? Cada vegada més gent, seduïda per la publicitat, basa el seu creixement personal en l'oci del consum. No és ja que es consumisca per a gaudir de l'oci. És que el fet de consumir és ja un oci. No necessiten un centre històric acondicionat per a passejar, parcs per a oxigenar la ciutat, centres municipals que oferisquen una variada oferta cultural o llocs per a practicar activitats esportives. No. Només els fa falta uns accessos ràpids a un centre comercial segur i amb una gran oferta d'espais per a comprar. Mai se n'adonaran de la pèrdua d'identitat de la seua ciutat perquè allò en el qual s'identifiquen és amb les seues marques preferides, iguals a Alacant que a Santander o a Roma. Creuen que el progrés d'una ciutat és la diversificació de la seua oferta comercial. Una ciutat amb un Ikea està més desenvolupada que una que no el tinga. No volen la ciutat del poble, sinò la ciutat de l'individu. I en tot això potser que Alacant porte avantatge sobre Elx.
Serà un perill si els polítics se n'adonen que no és necessari fer una ciutat habitable, racional i amb projectes de futur per a tindre el favor dels ciutadans. Confie en que l'obertura de El Corte Inglés o el Media Markt a Elx no haja estat el començ d'una nova etapa per a aquesta bonica ciutat.
És cert que Alacant s'està tornant cada vegada menys habitable i que l'equip de govern d'Elx (amb major o menor encert) té unes línies directrius generals clares sobre quin model de ciutat vol per al futur. Però després de veure el resultat de les darreres eleccions municipals les reflexions que podem fer sobre la percepció del ciutadà són moltes. A Alacant, després de destrossar la ciutat i d'haver-la convertit en un d'aquells pobles andalusos del segle XIX dominats per un cacic (en aquest cas el cacic no és altre que Enrique Ortiz), la ciutadania els ha premiat amb una clara majoria absoluta, obviant els nombrosos casos de corrupció que es troben als tribunals. Elx, que comparativament amb Alacant, ha progressat a un ritme infinitament superior, ha vist com a les eleccions, el seu equip de govern ha patit un sever càstig i al punt ha estat de perdre l'alcaldia.
Tan allunyada està la percepció de la realitat de la realitat mateixa? O és que de veritat la majoria de la gent prefereix el model (o "no model") alacantí al d'Elx? Són molts els raonament que se m'acudeixen, però destacaria, entre ells, aquestos:
- S'ha produït una certa "futbolització" de la política. Això és que els partits polítics, per a molta gent, han deixat de tindre una identificació de classe i ara, ser del PP o del PSOE és com ser del Barça o del Madrid. I el mateix ocorre si escoltes la Cope o la Ser que si lliges el Marca o l'Sport. Molts són del seu partit polític preferit i el defensaran faça el què faça. Tots els arguments del seu partit seran assimilats i defensats, i totes les actuacions de l'altre partit tindran el seu atac corresponent. Tant se val si ets de família rica o si cobres 600 euros al mes. Ets del PP perquè ets del PP.
- Les eleccions municipals, per a altra gent, són una mena de sessió de control al govern nacional. Aquells que han estat en contra de la derogació del transvasament de l'Ebre, contra la política antiterrorista, la política autonòmica, etc. votaran al PP encara que aquestes qüestions tinguen molt poc a veure amb la política municipal. Pensen que una pèrdua de vots del PSOE a nivell municipal serà un càstig per al PSOE a nivell estatal.
- N'hi ha un tercer raonament que, per a mi, és el més preocupant. I és que de vegades pense que les característiques del model de ciutat d'Alacant s'assemblen més a les característiques de la societat de consum actual. Per a una persona que va de la seua casa al treball, del treball a sa casa, de sa casa al centre comercial i del centre comercial a un pub irlandés o a una discoteca, ¿presenta algun dèficit Alacant? Cada vegada més gent, seduïda per la publicitat, basa el seu creixement personal en l'oci del consum. No és ja que es consumisca per a gaudir de l'oci. És que el fet de consumir és ja un oci. No necessiten un centre històric acondicionat per a passejar, parcs per a oxigenar la ciutat, centres municipals que oferisquen una variada oferta cultural o llocs per a practicar activitats esportives. No. Només els fa falta uns accessos ràpids a un centre comercial segur i amb una gran oferta d'espais per a comprar. Mai se n'adonaran de la pèrdua d'identitat de la seua ciutat perquè allò en el qual s'identifiquen és amb les seues marques preferides, iguals a Alacant que a Santander o a Roma. Creuen que el progrés d'una ciutat és la diversificació de la seua oferta comercial. Una ciutat amb un Ikea està més desenvolupada que una que no el tinga. No volen la ciutat del poble, sinò la ciutat de l'individu. I en tot això potser que Alacant porte avantatge sobre Elx.
Serà un perill si els polítics se n'adonen que no és necessari fer una ciutat habitable, racional i amb projectes de futur per a tindre el favor dels ciutadans. Confie en que l'obertura de El Corte Inglés o el Media Markt a Elx no haja estat el començ d'una nova etapa per a aquesta bonica ciutat.
6 comentaris:
Estic d'acord amb tú. La qüestió te molta profunditat i no és fàcil extraure conclusions sencilles. No conec bé el cas d'Elx i fa temps que estic allunyat de les dinàmiques del món urbà (per desinterès, desil·lusió...), però està clar que els contextos locals són molt importants. En el món rural són fonamentals per explicar resultats electorals i em sembla que en les ciutats passa el mateix, encara que en contextes i escales diferents. El que si que em sembla és que l'elecció dels politics cada 4 anys es fa cada vegada amb menys compromís i amb la sensació de què servirà per a ben poc... tenim un greu problema
Que profunda y acertada reflexión!!
Espero quelos diligentes de nuestra "bonica ciutat" (sean del signo político que sean)como dices, no pierdan el sentido y sigan en esa dirección de hacer una "ciudad habitable".
Saludos!
Creo que en tu reflexión has acertado a encontrar una de las raíces del problema de este país: El acriticismo político, que cristaliza en el Hooliganismo de Partido.
Los partidos políticos deben verse como un ente con el que se puede tener mayor o menor simpatía, pero siempre sometido a crítica. Bajo ningún concepto deben verse como familias a las que hay que defender de todo ataque externo, cual familia del S.XIX.
Es mucho más fácil tener unas ideas germinales, que luego puedan usarse para identificarse con un partido y, a partir de ahí, dedicarse a masticar la doctrina oficial. Más fácil es incluso, votar siempre acorde a lo que marque el líder de partido (como trístemente se ve en los referéndum de Estatutos de Autonomía, o aquella vergonzosa votación de la Constitución Europea, donde realmente nadie votaba a la pregunta que se establecía en la papeleta, sino todo quedaba en ¿Apoya usted a Zapatero y/o Rajoy?).
Como ya he dicho más de una vez, bastantes problemas se resolverán el día que la gente apague la televisión y se pongo a leer un libro. Pero eso es, y más aun en estos tiempos, una auténtica utopía.
Salud y libertad.
SENYOR GATO: Tens raó. Quan un alcalde o regidor entra en l'ajuntament poques vegades tindrà una visió de futur si sap que la seua estada potser que només dure 4 anys. Després mai se li demanaran responsabilitats per una dolenta gestió. El "marrón" se'l menjaran els qui vinguen després.
LENGUA BÍFIDA: Uffff!! És complicado. Ahora que han visto las orejas al lobo de una posible pérdida de la alcaldía, espero que no se dediquen a lo "electoralmente correcto".
PABLO IGESIAS: ESperar una culturización responsable de las masas es algo, todavía, de personas muy optimistas, es cierto. Y también es difícil que la gente identifique sus principios e intereses de clase con un partido político si las diferencias ideológicas entre PP y PSOE son cada vez menores, hasta llegar al punto de que ahora los socialistas (del PSOE) son los más monárquicos. ¡¡¡Si Pablo Iglesias levantara la cabeza!!!
No se on anem però, tal i com ho plantejes, pareix que tot és igual que en temps dels romans: pan y circo. Centres comercials i fútbol i a la gent li dona el mateix qui governe.
dona realmente por eixe acriticisme i eixa asimilació de les locals amb les estatals.
no conec bé el cas d'alacant, però també hi ha que tindre en compte el desgast que supossa el temps que porta el psoe a elx (i a altres ciutats de la província on han baixat molt).
preferisc no pensar que el model d'alacant és el que vol la societat. pel nostre bé que no siga així.
Publica un comentari a l'entrada