05 de novembre 2007

Canvi climàtic (II)




Continue amb el comentari de l’article referent al nou fitxatge de l’Al Gore, el físic Antonio Ruiz de Elvira, publicat al diari Público del 28-10-2007 (pàg. 7).

Centrant-nos en l’article, el propi periodista ja ens diu que la seua postura oscil·la entre el rigor científic i l’pessimisme. Jo apostaria més per la segona opció, ja que comença dient que “estamos en un punto muy, muy crítico”.

Ja he parlat abans del tema del gel a Groenlàndia. Però al cos de l’article diu que “el hielo en los polos se está derritiendo a un ritmo mucho mayor del esperado”. Li sobrava el plural, ja que, encara que a l'Àrtic, la banquisa està minvant, la tendència al pol sud és la contrària. (estrany calfament "global").

Al següent pàrraf afirma que la situació serà irreversible en 16 o 17 anys, potser 20. Si fóra així, mai haguerem eixit del clima del fanerozoic, on la concentració de CO2 a l'atmosfera era 25 vegades major que a l'actualitat. A continuació llença una nova profecia apocalíptica dient que mitja Espanya deixarà de viure de allò que ha viscut sempre i l'altra mitja es quedarà sense aigua. Deduïm que ens quedarem sense aigua aquells que no tenim aigua, la indústria basca tancarà perquè augmentarà 5 graus la temperatura o que part de Castella es lliurarà de les gelades i per això no podrà cultivar res. Si no explica millor les argumentacions, no m'entere de res. I després acusa a Rajoy de dir "tonterías". Potser s'entendria millor del què creu amb Rajoy.

Més tard, intenta demostrar que el canvi climàtic ja el tenim damunt, i ho fa posant-lo com a causa de un fenomen tan estrany en aquestes terres com és la "gota freda" a l'octubre. Diu que són conseqüència de que "el Mediterráneo está tan caliente como una olla de vapor". Senyor Ruiz, el fet de què la Mediterrània conserve a l'octubre part de la calor acumulada a l'estiu és una de les causes naturals de la intensificació de les precipitacions relacionades amb les gotes fredes, tal com va ocórrer el més passat a la Marina Alta, el 3/11/1987 a Gandia (720 mm en un dia) o a la capçalera del riu Guadalentín el 15/10/1879 (600 mm en una hora). No és cert que fa tres setmanes la Mediterrània tinguera unes temperatures fora de l'habitual. Fins i tot estava una miqueta més fred del què és normal, com podem veure aquí. Si aquesta tardor ha estat especialment prolífica en l'aparició de gotes fredes a la Mediterrània ibèrica (fins a quatre en un més), és perquè l'anticicló de les Açores ha desobeït les catastrofistes prediccions de l'IPCC i porta des de la primavera sense fer-nos gairebé cap visita, deixant via lliure als despreniment d'aquestes bosses d'aire fred. Recordem que els "experts" del canvi climàtic anuncien des de fa temps el potenciament d'aquest anticicló en la nostra Península. Però clar, encara que s'equivoquen, li donen la volta a la truita i aquestes pluges també són conseqüència del calfament planetari.

D'altra banda, referint-se als incendis de Califòrnia, em causa un dubte: o bé el periodista no ha plasmat correctament el què Ruiz havia dit, o és que el propi Ruiz va entrar en el terreny de l'absurd. Diu que aquestos incendis tenen a veure amb el fet de què Califòrnia depén de l'aigua de les nevades de les Muntanyes Rocoses. És com si diguérem que un incendi a prop de Benidorm té a veure amb que les nostres comarques depenen de les nevades a la Serralada Ibèrica, que envien aigua per al trasvassament Tajo-Segura. A més, arriba a dir de l'aigua de les Rocoses que "se está acabando. De ahí las sequías que sufren". Sembla mentida que un "expert" en clima no sàpiga que són les sequeres les què provoquen que l'aigua s'acabe, no a l'inrevés. I acaba amb una nova profecia apocalíptica: "en 30 o 40 años se van a quedar sin agua para beber. Y en España tenemos una situación muy parecida y nadie ve nada". Señor Ruiz, aclarem les coses:

- Amb els espectaculars progressos dels darrers anys en matèria de dessalament, segurament dins de 30 o 40 anys, a Califòrnia no hauran de preocupar-se de si el riu Colorado porta aigua o no per a beure.

- Aquesta sequera a Califòrnia, encara que ha estat forta, no ha superat a la dels anys 30 (anomenada dustbowl o taça de pols) ni a la dels anys 50.


- Com les rèpliques han d'estar basades en dades, aquí us deixe un mapa de l'1 de març amb els espessors de neu de l'oest dels Estats Units. Encara que es troben en una època de sequera no estan tan allunyats de la mitjana. La major part del territori està entre el 70 i 100% dels valor mitjans, la qual cosa no defineix una situació extrema.



- Els incendis forestals a Califòrnia en octubre són freqüents degut als anomenats "vents de Santa Anna", que són corrents càlides i molt seques que bufen des de l'interior per diferències de pressió en aquestes dates. Enguany, unes pluges a l'hivern van afavorir el creixement del sotbosc i una primavera i estiu molt secs el van convertir en material inflamable de primera qualitat, la qual cosa van agreujar el risc de grans incendis. Una inoportuna plaga d'escarabats negres va debilitar i assecar una mica més el bosc i la manca de pressupostos per a portar a terme una eficaç actuació preventiva van ser els ingredients per a que passara allò que va passar. Però cap d'aquestos factors estan fora de la normalitat climàtica de la regió.

El més greu de les falsedats d'aquest article de Ruiz de Elvira no és que haja pogut errar a l'interpretar dades, cosa que pot ocórrer si desconeixes un tema (un article meu parlant sobre genètica podria ser vertaderament desastrós). Allò que em preocupa és que el senyor Ruiz sap que està mentint. Les dades que he emprat per a desmentir les seues afirmacions segur que les ha de conéixer una persona que, segons diu ell, es dedica a la climatologia. I m'estranya que un físic com ell no conega a la perfecció el procés de formació d'una gota freda, per exemple.

Per què diu tot això, i per què ho fa amb profusió als mitjans de comunicació de masses? Per a no cansar-vos més explicaré la meua hipòtesi al següent article. Per a complementar el tema us deixe amb una entrevista a Manuel Toharia, eminent científic i director del museu de les Ciències Príncep Felip de València.


1 comentari:

Jose Luis ha dit...

Yo aún no tengo claro si cosas como las de Al Gore benefician o perjudican al tema...creo que es demasiado serio para tanto "circo"