22 de novembre 2006

Apadrina un xiquet (1ª part)

No n'hi ha res com apadrinar un xiquet quan un observa imatges de la fam al tercer món. Qué bonic és portar les visites a la teua casa i traure la caixa on tens les fotos i cartes del nen al qual li envies uns quants euros. Pitjor és no fer res, però, es tracta de solidaritat pura? el que interessa en aquest cas és donar un camvi a la situació de pobresa extrema en aquestos països? o realment interessa a molta gent guanyar punts al seu ranking de popularitat entre les seues amistats i familiars? és admirable l'actitud d'aquesta gent? o bé és repudiable el fet d'emprar la miseria amb una finalitat molt llunyana de les vertaderes actituds que volem per a un futur més digne?

Maleïts egoistes aquestos solidaris.