Demà se'n torna la Dama cap a Madrid. Els il·licitans es queden sense la peça més important de l'art íber (encara que jo tinc seriosos dubtes de que siga íbera de veritat). La immensa majoria de la gent dessitja que en un futur la Dama es quede per sempre a la nostra ciutat. La Dama. Aquesta senya de la nostra identitat, del nostre passat. Això diuen. La identitat dels íbers que (oficialment) la van crear. Dels íbers que van ser dominats per uns i van ser enriquits per altres. D'aquells que més tard es van convertir a l'Islam quan van vindre els àrabs. D'aquells que van ser desposeïts de les seues terres quan vingué Jaume I i arraconats als pitjors terrenys i amb poca aigua. D'aquells que van ser expulsats per Felip III cap al nord d'Àfrica. D'aquells que una vegada allà han estat espoliats per colonitzadors europeus. D'aquells que, buscant noves oportunitats, han vingut a la nostra ciutat. D'aquells que molts il·licitans odien, desconfien, marginen, denigren, insulten...
És realment nostre el passat de la Dama? Seria més just compartir-lo? O bé hauriem de demanar-li'l a algú?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada