Bé, com si no haguera passat res, aquí estic de nou. Potser n'hi haja gent que no faça mai un acomiadament d'aquest tipus. No sóc així sempre, però és que tampoc sóc massa amic dels adéus. Simplement, degut a les circumstàncies, no em vaig trobar en condicions de continuar amb l'atenció necessària aquest blog ni el de les meues/meus amigues/cs virtuals.
Ara, quan les vacances ja esgoten les darreres estones d'oci total, m'apeteix tornar. Així, com resa la simple i acertada frase dels Negu Gorriak: "Així és la vida: fes el què degues".
I d'aquesta manera, sense protocols, políticament incorrecte, com me'n vaig anar, vinc. No tinc res més a dir. Almenys en aquesta entrada.
Una fortíssima abraçada a totes i tots.
I d'aquesta manera, sense protocols, políticament incorrecte, com me'n vaig anar, vinc. No tinc res més a dir. Almenys en aquesta entrada.
Una fortíssima abraçada a totes i tots.
5 comentaris:
Encantado de verte de nuevo por aquí.
Suerte en tu nueva andanza por los ciber-mundos.
Salud.
---------------------------------
Encantat de veure't de nou per aquí.
Sort en la teva nova andanza pels ciber-mons.
Salut.
¡Hombre! ¡Dichosos los ojos! Te has hecho de rogar, ¿eh? ¡Ja,ja! Me alegro de que vuelvas.
Moltes gràcies a totes i tots. Em quede sorprés de veure com encara teniu l'ànim d'entrar al blog.
Gràcies de veritat.
De res.:-)
Se te echaba en falta. Bienvenido a casa :)
Publica un comentari a l'entrada