28 de febrer 2007

Prostitució (2ª part)


On són els límits de la prostitució? Ja vaig apuntar una definició a l'anterior article publicat. Prostitució és qualsevol tipus de comerç sexual basat en la venda del propi cos amb la finalitat d'aconseguir un benefici a canvi de proporcionar plaer sexual a un client. Però n'hi ha casos que, sense formar part del nostre imaginari particular sobre aquestes pràctiques, també poden incloure's en elles, almenys en la teoria.

Anem a posar un cas particular. Cadascun que reflexione sobre en quina mesura podem incorporar el fet en la generalitat de les pràctiques "prostitutives":
Tenim a un jugador de futbol famós. El xic no té una gran bellesa ni una personalitat que el facen admirar. En definitiva, que si treballara a una fàbrica seria un home "normalet". Aquest futbolista té una xicona que, segons els cànons actuals de bellesa femenina, podríem dir que és físicament impressionant. Això sí, quan parla ens recorda a les protagonistes dels típics acudits sobre rosses.

Evidentment cap la possibilitat de que siguen personalitats complementàries i de que aquestes siguen dues persones profundament enamorades que vulguen passar la resta de la seua vida junts. Però (i que tot quede entre nosaltres), ¿cregueu que el xic hauria triat a la xica si aquesta tinguera un físic normalet-tirant a baix però molt més intel·ligent? ¿La xica hauria triat al xic si en la seua nòmina cobrara mil euros al mes, però fóra més guapo i intel·ligent?

Si a les dos preguntes heu respost que no, cas que hauríem de qualificar com a possible, aquestes serien les meus conclusions:

- A ell el que més l'importa és posseir aquest cos d'infart.

- Ella es deixa posseir si es posen a la seua disposició un bon grapat d'euros per a satisfer els seus capritxos o aconseguir una fama que li repercutirà encara més diners.

Si això és d'aquesta manera, una de les diferències amb la típica prostitució de clubs o carrer és el tipus de contracte acordat. Un seria un contracte verbal temporal i l'altre seria un contracte fixe amb indemnitzacions en cas de matrimoni.

P.D. El què el ric siga home i la maca siga ella, pot ser canviat si ho preferiu. No afecta a les conclusions. Ho he posat així només perquè potser siga un dels supòsits més visibles i més típics.

11 comentaris:

amelche ha dit...

O el acostarse con alguien para conseguir un trabajo. Sobre todo, dicen las malas lenguas que es muy típico en el caso de la televisión o el cine, donde si quieres triunfar, hay que pasar por ciertas camas.

Piedra de Oscuridad ha dit...

¡Qué razón tienes, miquel! Esta es no tanto una prostitución física, sino de la persona completa. Casos de prostitución podemos encontrar también:
*En cada político que se vende a las constructoras por un puñado de euros.
*Cada obrero que decide no hacer huelga por miedo a represalias.
*Cada médico que recomienda ciertas marcas farmacológicas a cambio de algún que otro maletín.
*Cada periodista que se incluye en la nómina de algún partido para repetir cual loro la posición oficial del momento.

Y así, infinidad de ejemplos.

Sin embargo, el que más me gustaría reflejar (y que sustenta un átomo de mi pensamiento) es
*Cada trabajador que es alienado; obligado a entregar el fruto de su trabajo (la transformación directa sobre la naturaleza) a cambio de dinero.
En este caso hablamos de una prostitución inducida.


Salud.

bruixot ha dit...

Pues visto así si podría ser un grado de prostitución. Prostitución personal, que haya gente capaz de valorar más el dinero o la fama que su propia vida.

Un saludo

Josep Amílcar Albert ha dit...

Sí i el més cínic, és com es criminalitza la prostitució quan la fan dones que han de pagar el viatge a un país on treballen a la força perquè no els facen mal als seus que han quedat en el país d'oritge, o per enviar-los diners amagant-los què fan realment.
En canvi, quan la fan aquestos "famosos", tot està bé. Cap dels mitjans de comuicació ni dels sectors que s'escandalitzen en el primer cas, obrin la boca per plantar-los la canya als segons.
Igual que en la circulació de persones entre països, què difícil ho tenen per regularitzar-se els que venen en pasteres o entren com turistes pels aeroports, i que facil ho tenen les figuretes de l'esport, per exemple.

Inflexibilitat quan tracta dels dèbils o pobres, i facilitats si ho és dels rics i/o poderosos.

MAFALDA ha dit...

hola mikel ya sabes me gustaria saber como acaba esta historia.
si no te importa...mail

Piedra de Oscuridad ha dit...

Ya casi hace un mes que no se te ve el pelo por aquí, Miquel. Sólo espero que no se te haya pasado por la cabeza dejar este magno proyecto que estás realizando (en forma de blog)(aunque cada uno sea libre de hacer lo que crea más oportuno...). Que te vaya lo mejor posible.

Salud y libertad.

amelche ha dit...

Tot bé? Espere que sí i que tornes prompte.

Piedra de Oscuridad ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Piedra de Oscuridad ha dit...

¡¡ ¿¿Miquel?? !!
De aquí no me muevo hasta que no aparezcas.

Anònim ha dit...

Entre una cosa i l'altra feia temps que visitava aquest bloc. El trobe apagadet, no?

Bé, un servidor va visitar Elx fa unes cinc setmanes i tampoc estava la cosa molt animada.

Astènia primaveral?

Piedra de Oscuridad ha dit...

Sigo esperando...

Voy a ser muy pesado. Hasta que no vuelvas, no paro.

...