12 de novembre 2007

Canvi climàtic (i III)


Tercera i darrera part d'aquest "especial" dedicat al canvi climàtic. Intentaré no donar més la brasa fins que no em tornen a tocar la moral amb més parides oposades a tot rigor científic. Si segueixen amb articles com el què estic dedicant-me a comentar, hauré de fundar un nou bloc monotemàtic.

Bé, vaig prometre explicar la meua teoria del per què d'algunes teories conscientment publicades encara que es conega la seua falta de rigor científic per part de l'autor.

Hem de distingir dos actors en aquest procés:

  1. Els científics. Malgrat el suposat "consens" del qual parlen pràcticament en tots els articles a favor de les tesis del calfament apocalíptic, la realitat és ben diferent. Dels 2.500 firmants del darrer informe de l'IPCC, només 51 van participar en la seua redacció. La majoria de la resta només eren pseudoburòcrates que aportaren la signatura. En una recent enquesta a 133 climatòlegs alemanys, només el 37% es subscrivien les tesis de l'IPCC. Aquells científics que es declaren escèptics han estat apartats escandalosament de mitjans divulgatius de masses com la revista "Nature" o de les notícies que apareixen totes les setmanes als mitjans generalistes. Hi ha una pràctica de molts departaments universitaris que és la de "abaixar-se els pantalons". Mossegar-se la llengua si no volen ser desacreditats i apartats dels medis científics més prestigiosos.
  2. Els polítics. Els mitjans de producció energètica tradicionals estan patint una crisi que fa perillar l'estabilitat econòmica mundial. El petroli està cada vegada més car, en mans de països inestables i, en alguns casos, enemics de les superpotències econòmiques (Iran, Veneçuela, Rússia). La Unió Europea es troba en una posició realment perillosa enfront una possible crisi energètica, ja que és molt depenent de l'exterior en carbó, gas o petroli. Cal buscar noves fonts d'energia segures que garanteixen el futur energètic europeu. Les energies renovables estan molt lluny d'estar en condicions de substituir les fonts tradicionals. L'energia nuclear es presenta com la alternativa idònia. Els principals exportadors d'urani són països amics (Canadà, Austràlia). Les reserves estan augmentant gràcies a l'encariment del mineral, que fa que algunes explotacions passen a ser rentables. Les noves centrals de tercera generació i les de quarta, en un futur no molt llunyà, aprofiten en molt major grau l'urani, eliminen problemes derivats del residus i són més segures. Només queda un problema: l'opinió pública és molt adversa enfront una nova revolució nuclear (al 2005, l'Eurobaròmetre assenyalava que només el 12% de la població donava suport a un futur amb energia nuclear) i alguns països ja havien dit que el seu futur no passava per l'energia nuclear, com el Regne Unit (no més centrals nuclears a partir de 2003), Holanda (tancament de la seua central abans de 2013), Alemanya (tancament de totes les centrals abans de 2024) o Itàlia (sense centrals). No obstant això, aquestos països estan revisant les seues polítiques energètiques, plantejant l'expansió de centrals nuclears al seu territori. Casualment, totes les justificacions tenen la finalitat d'evitar el "desastre climàtic". Aquí us deixe alguns enllaços: Regne Unit(i aquí), Alemanya, Itàlia, Holanda, J. Almunia com a candidat a president del Govern (1999), J. Almunia com a comisari europeu (2007)
Presentar l'energia nuclear com un "mal menor" que ens lliurarà de un "mal major" serà l'única manera de que els ciutadans europeus accepten la creació d'una xarxa de centrals nuclears al seu territori. The Economist, la revista més prestigiosa entre els empresaris, deia: "La indústria nuclear ha de persuadir a la gent de que és neta, barata i suficientment segura com per a confiar amb ella sense el suport d'un govern". També hi ha hagut declaracions de l'IPCC en les quals es reclama directament la construcció de centrals nuclears per a frenar el "canvi climàtic". I la perla la deixa George W. Bush, que resumeix tot allò diguent en una frase: "Si realment estan preocupats pels gasos d'efecte hivernacle, aleshores donaran suport a l'energia nuclear". Si Austràlia i els Estats Units no van firmar el protocol de Kioto, va ser per altres raons i interessos diferents que un altre dia explicaré.

Com a conclusió, una xarxa d'interessos econòmics, geopolítics i acadèmics estan darrere de tot allò que envolta a les teories del canvi climàtic d'origen humà. Un sector de científics es beneficia de la elaboració i divulgació d'una sèrie de tesis que preveuen un negre futur com a conseqüència de les accions de ésser humà sobre el clima terrestre. Aquestos informes són utilitzat per alguns estats (sobretot de la Unió Europea) per a crear una opinió pública favorable a un nou boom nuclear que els garanteixa la independència energètica.

Hi ha un perill evident en la difusió d'aquestes teories. El discurs ecologista s'està monopolitzant entorn el canvi climàtic i en una hipotètica enquesta és probable que la major part de la gent establira el canvi climàtic com el principal problema ecològic. Arribarà un dia en el qual s'enfonse aquest mite, quan no vegem l'Horta de València sota la Mediterrània, quan no estiguem amb catàstrofes dia sí dia també o quan (probablement d'aquí a quinze anys) les temperatures baixen bruscament degut al mínim solar que ens afectarà. Llavors, el moviment ecologista patirà un descrèdit absolut i la gent deixarà de banda el respecte pel medi, pensant que tot és un engany més. Ja hi ha editorials filofeixistes com la de Libros libres que publiquen llibres de científics escèptics. La Cope i Libertad Digital aporten nombroses proves dels enganys climàtics. La dreta està tenint una arma perfecta per a atacar a l'esquerra en un dels seus discursos senyers: l'ecologisme. Les paraules de Rajoy sobre el seu cosí no van ser solament una anècdota.

Sóc un ecologista convençut, però al costa de la senyera del meu planeta i dels éssers vius que l'habiten, està la senyera del rigor científic, de la veritat i del seny.

M'han quedat moltes coses a dir, molts detalls que ressenyar, però pense que per hui ja heu tingut prou dosi de canvi climàtic. Algun altre dia no podré aguantar-me i hauré d'escriure alguna cosa més sobre el tema. Gràcies per a arribar fins aquí llegint. Espere no haver cansat a ningú.





1 comentari:

ErrareHumanumEst ha dit...

Osti!!Doncs si, molt semblants.La veritat no m'ha cansat gens.El problema de la societat és que s'aferren a una idea i se la fan seva,llavors són susceptibles a la manipulació. Que hi ha canvi climàtic pot ben ser que si però les causes majors no les podem saber, o almenys amb l'enrenou i informació amagada que hi ha, no es pot saber.
El que està clar és que hi ha un interès urgent en atemoritzar la gent i que no s'està jugant net, molts científics estan sent comprats i restringits, hi ha una trama politico-econòmica al darrera impressionant.
Si el seu objectiu fos que no fóssim tant consumistes, estalviéssim i aportar una major consciència sobre els impactes al planeta sería el millor que ens podria passar de tots els casos, però dubto molt que a ple capitalisme els nostres polítics tinguin aquest gran interès...

Un professor d'universitat deia:
Si volia estudiar l'efecte en les pinyes menjades dels esquirols, havia de titular l'estudi com L'efecte en les pinyes menjades dels esquirols i la seva incidència amb el canvi climàtic, si no ho feia, no rebia els diners.