Què bonic és veure després d'un incendi a centenars de joves repoblant el bosc cremat. Amb plançons de pi a la ma donant-los un nou lloc per a viure i tornant a la natura aquesta verdor que la caracteritza. Però sense saber-ho, acaben de deixar a la muntanya el primer piròman.
Des dels temps de la llei sobre Patrimoni Forestal de l'Estat de 1941 a la de la nova llei de monts de 2003, s'han promogut les repoblacions forestals. Però com ha passat des de sempre, els encarregats de dur a terme aquestes accions volen veure els resultats de les seues accions a curt termini. A les terres mediterrànies de la Península Ibèrica l'espècie estel·lar per a repoblar les muntanyes ha estat el pi blanc. L'avantatge es recolza en què en pocs anys els terrenys cremats tornen a vestir-se de verd, donant a les institucions i persones que han col·laborat en les plantacions la satisfacció de complaure's en la feina ben feta. No vull negar la seua bona fe, però no puc dir que facen el millor possible per a l'ecosistema idoni.
El pi blanc (Pinus halepensis) és una espècie que necessita del foc. Un autèntic piròman. I no dubta en expandir les flames per a colonitzar un terreny i el·liminar competidors. L'interior del pi es composa d'una resina altament inflamable (un tronc de pi és una bomba incendiària) i asseca freqüentment els seus fulls aciculars per a formar un mantell propagador de foc als peus de l'arbre. Ho deixa tot ben llest per a que siga realment difícil apagar un incendi a una pineda. Quan el foc ha actuat, les llavors del pi, preparades per a aguantar altes temperatures, germinen plàcidament sobre un sòl net de competidors. A més, el pi blanc augmenta l'acidesa de sòl i impedeix la formació d'un sotabosc. No es tracta de extingir aquesta espècie, però si de limitar la seua presència i portar-la només als seus àmbits específics.
En la majoria d'ocasions el més recomanable és no repoblar, ja que el bosc és regenera per sí mateix. Si l'erosió amenaça amb emportar-se part del sòl d'un aiguavessant, convé primerament sembrar el terreny amb espècies arbustives autòctones, les quals creixen ràpidament i agarren els materials fèrtils. Si es pretén recuperar el bosc autòcton és aconsellable escampar llavors en comptes de realitzar plantacions. La biodiversitat d'un carrascar o de la garriga mediterrània és la primera mesura preventiva per a evitar incendis desastrosos. Un gran nombre d'espècies vegetals suposa diferents velocitats de combustió, amb la qual cosa es dificulta la propagació del foc.
Hem de recuperar, per tant els nostres espais de vegetació autòctona, encara que no arribem a veure les formacions vegetals totalment desenvolupades. No vulguem donar-li a la natura una escala de temps adaptada a la vida d'un humà. Cada ésser viu té el seu propi rellotge vital, i cal respectar-lo.
Però sobretot, com a conclusió, evitem la repoblació més desastrosa que pot existir. Les plantacions de rajoles, formigó i asfalt. Plantacions de diners. Plantacions de mort.
Des dels temps de la llei sobre Patrimoni Forestal de l'Estat de 1941 a la de la nova llei de monts de 2003, s'han promogut les repoblacions forestals. Però com ha passat des de sempre, els encarregats de dur a terme aquestes accions volen veure els resultats de les seues accions a curt termini. A les terres mediterrànies de la Península Ibèrica l'espècie estel·lar per a repoblar les muntanyes ha estat el pi blanc. L'avantatge es recolza en què en pocs anys els terrenys cremats tornen a vestir-se de verd, donant a les institucions i persones que han col·laborat en les plantacions la satisfacció de complaure's en la feina ben feta. No vull negar la seua bona fe, però no puc dir que facen el millor possible per a l'ecosistema idoni.
El pi blanc (Pinus halepensis) és una espècie que necessita del foc. Un autèntic piròman. I no dubta en expandir les flames per a colonitzar un terreny i el·liminar competidors. L'interior del pi es composa d'una resina altament inflamable (un tronc de pi és una bomba incendiària) i asseca freqüentment els seus fulls aciculars per a formar un mantell propagador de foc als peus de l'arbre. Ho deixa tot ben llest per a que siga realment difícil apagar un incendi a una pineda. Quan el foc ha actuat, les llavors del pi, preparades per a aguantar altes temperatures, germinen plàcidament sobre un sòl net de competidors. A més, el pi blanc augmenta l'acidesa de sòl i impedeix la formació d'un sotabosc. No es tracta de extingir aquesta espècie, però si de limitar la seua presència i portar-la només als seus àmbits específics.
En la majoria d'ocasions el més recomanable és no repoblar, ja que el bosc és regenera per sí mateix. Si l'erosió amenaça amb emportar-se part del sòl d'un aiguavessant, convé primerament sembrar el terreny amb espècies arbustives autòctones, les quals creixen ràpidament i agarren els materials fèrtils. Si es pretén recuperar el bosc autòcton és aconsellable escampar llavors en comptes de realitzar plantacions. La biodiversitat d'un carrascar o de la garriga mediterrània és la primera mesura preventiva per a evitar incendis desastrosos. Un gran nombre d'espècies vegetals suposa diferents velocitats de combustió, amb la qual cosa es dificulta la propagació del foc.
Hem de recuperar, per tant els nostres espais de vegetació autòctona, encara que no arribem a veure les formacions vegetals totalment desenvolupades. No vulguem donar-li a la natura una escala de temps adaptada a la vida d'un humà. Cada ésser viu té el seu propi rellotge vital, i cal respectar-lo.
Però sobretot, com a conclusió, evitem la repoblació més desastrosa que pot existir. Les plantacions de rajoles, formigó i asfalt. Plantacions de diners. Plantacions de mort.
14 comentaris:
jolines no me entero de la mitad de las cosas que cuentas, que pena, queria curiosear....
Creo que deberiamos cuidar un poco más la naturaleza y esforzarnos todos un poco que es para todos esta tierra.
Bueno, al menos lo intenté, gracias por tu visita
Coincido contigo: no hay mejor cosa después de un incendio que ver cientos de voluntarios repoblando lo quemado.
Es cierto que los pinos están preparados para soportar los incendios. Sus semillas totalmente resistentes permiten la regeneración del bosque (como bien indicas, es una verdad totalmente indiscutible). Pero que esto no nos lleve a engaño: sólo es válido para un primer incendio; tal vez para uno segundo. Pero a medida que estos se vuelven frecuentes en el tiempo (como desgraciadamente ocurre en la Península, casi siembre por acción del hombre), la capacidad de regeneración disminuye y se produce la más que temible sabanización de lo que antes era un poblado pinar. Ahí es donde entra la mano del hombre: evitar la erosión del suelo por la reiteración de incendios sin dar margen de completa regeneración al ecosistema.
Si no recuerdo mal, el Pino Carrasco fue introducido por ¿Romanos y Fenicios? (no ando muy puesto en el tema). Tanto en el levante como en el sur, los pinares no eran ni mucho menos predominantes: existían formaciones boscosas autóctonas mucho mejor preparadas para los incendios, de las cuales, quedan muy pocas evidencias constatables.
Los pinares pues, son bosques secundarios surgidos tras los reiterativos fuegos por parte del hombre (primero para aprovechar la carne de los animales calcinados, más tarde para conseguir tierras para agricultura y que el ganado se aprovechase de los brotes tiernos del bosque regenerándose). Su formación fue favorecida por los romanos, quienes extrajeron de la península toda la madera imaginable. Además hay que añadir una extremización del clima durante el proceso(esto último tampoco lo tengo seguro).
El ecosistema está totalmente transformado: en el levante sólo van a crecer pinos. De hecho, es una de las especies arbóreas mejor preparadas a las situaciones de clima extremo y baja pluviometría. Lo que antes fue una especie invasora, ahora es autóctona, y el proceso ya es a estas alturas irreversible.
Estoy de acuerdo contigo en que los pinos peninsulares son ignífigos como pocas especies, pero pocas alternativas quedan en estos parajes. También estoy completamente de acuerdo en introducir en los pinares quemados especies autóctonas para dar mayor biodiversidad, pues este hecho es el que diferencia un bosque de una simple plantación árboles.
Por aquí el asunto es más o menos parecido: en Castilla había extensos encinares, hayedos (en el norte), robledales, pinares... Pero la acción del hombre lo ha reducido todo a pinares (pinus pinae / pino piñonero). Sólo unos pocos casos, como el tremendamente conocido de Las Médulas, ha recuperado su vegetación inicial. Es lo último que queda, y como tal debemos de cuidarlo para que no degenere en formaciones vegetales de peor calidad.
Salud y libertad.
Efectivamente, tienes razón.
Un pino carrasco está preparado para desarrollar semillas en muy pocos años, pero un incendio en dos años consecutivos puede acabar con muchas de las posibilidades de regeneración de un pinar.
Pero no tenemos que ser catastrofistas. Con buena voluntad y conocimiento, esa sería la ocasión ideal para recuperar el bosque autóctono. Como he dicho, plantando primeramente arbustos propios del ecosistema para retener el suelo en pocos días. Después, esparciendo semillas de los árboles que existieron hace algunos siglos.
Puede que tarde 50 o 100 años, pero si no sufre nuevas agresiones se recuperará parte de la biodiversidad originaria. Me conformo con que lo vean mis nietos.
En la fachada mediterránea oriental de la Península, el proceso deforestador más intenso tuvo lugar principalmente durante los siglos XVIII y XIX, provocado por un enfriamiento del clima (madera para calentar) y por el fuerte crecimiento demográfico en esta región (creación de nuevos terrenos de cultivo).
Si alguna vez vienes cerca de aquí y te apetece ver cosas interesantes, contacta conmigo y te llevaré a un extraordinario paraje conocido como "Carrascar de la Font Roja" en Alcoi, donde se conserva uno de los mejores ejemplos de bosque mediterráneo. Esperemos que lo vean las generaciones que vengan detrás de nosotros.
La verdad es que lo más bonito sería que no fuera necesario no repoblar nada. Otra vez más te agradezco por ilustrarme con un tema que no conocía tanto.
La mano del hombre como siempre está destrozando los ecosistemas, bien sea plantando especies no autóctonas o transportando especies animales de otros lugares que colonizan y remplazan a las especies del lugar...coincido contigo especies autóctonas, y nunca ladrillo, eso lo último.
Un saludo
Eso es lo malo. Detrás de una acción supuestamente ecologista, el hombre puede estar cargándose un ecosistema natural. Pero lo que han hecho en nuestras costas y lo que ahora se está extendiendo tierra adentro, no tiene nombre. Las promotoras inmobiliarias son como Atila, por donde pasan no vuelve a crecer la hierba. Bueno, sí, a veces crece el cesped de los campos de golf.
No tienes por qué agradecerme nada. Todos somos muy ignorantes, lo que pasa es que no todos ignoramos las mismas cosas. Esto es un intercambio de ideas. Yo aprendo en tu blog y tú aprendes en el mío.
La red, bien utilizada, puede llegar a ser una herramienta impresionante. Aprovechémosla.
Salud.
El dissabte vaig estar a la Serra de Mariola i vaig vore que n'hi ha montons de troncs i branques seques de pins alli acumulades i ningú les ha replegat. Farà anys ja què estan pel mont, perque moltes estaven ja carcomides i tot. Això és una bomba, quan se creme tot vindran les lamentacions...
M'encanta esta part de la resposta a Bruixot: "Todos somos muy ignorantes, lo que pasa es que no todos ignoramos las mismas cosas. Esto es un intercambio de ideas. Yo aprendo en tu blog y tú aprendes en el mío.
La red, bien utilizada, puede llegar a ser una herramienta impresionante. Aprovechémosla."
Aquest dissabte, a les 11.30 hores, a la U. Politècnica de València, presentació pública del COMPROMÍS PEL PAÍS VALENCIÀ.
http://compromis2007.bloc.cat
www.esquerraipais.org
Als qui juguen amb els nostres "duros" no els agrada gens gastar-se un euro en una cosa que no té repercussió mediàtica. Els diners que es "malbaraten" mantenint nets els boscos els poden aprofitar fent una macrotorre de 250 metres d'altura o per a financiar-se el seu xaletet particular. Després, si es crema el bosc, ixen per la tele dient que si els piròmans per aquí, que si els piròmans per allà, que què bons són els nostres serveis d'extinció, bla, bla, bla. Després se'n tornen cap a la seua cova i aquí no ha passat res.
La frase sobre la ignorància és de William Rogers (ho sé perquè ho acabe de mirar) i acabe de descobrir algunes altres cites molt bones sobre el tema de la ignorància com:
-Podem anar amb una pistola carregada, podem anar amb una pistola descarregada, però no podem anar amb una pistola que no se sap si està carregada o descarregada (Mark Twain).
-A Espanya, de cada deu caps, un pensa i nou envesteixen (Antonio Machado).
-(Aquesta per als del PP)Cap home hauria de tractar d'obtenir benefici a costes de la ignorància d'una altra persona (Ciceró).
-La malaltia de l'ignorant és ignorar la seua pròpia ignorància (Amos Alcott).
Gràcies a totes i tots pels vostres comentaris. Molts cervells en connexió fan un cervell molt gran i poderós.
Salut.
Hola ravaler, pots comentar alguna cosa respecte dels interessos de la indústria de la madera perquè també es repoble amb el pi?
Te agradezco enormemente que te hayas tomado la molestia de enseñarle a esta ignorante lo que es la educación, el compromiso y un poquito de esta tierra que tan olvidada tengo. Debe ser que el asfalto me tiene el cerebro licuado.
De verdad, gracias por mandarme el email con la traducción, ha sido un detalle, y asi he podido enterarme de lo mal que lo hacemos cuando yo, en mi ignorancia, pensaría que lo estabamos haciendo bien.
Muchas gracias y muchos besos
JOSEP AMÍLCAR La veritat és que a la regió mediterrània de la Península, el pi blanc té molt poca importància pel que fa a l'explotació fustera. La majoria d'explotacions es troben a la Serralada Cantàbrica i Galícia i les espècies més tallades són el pi gallec i l'eucaliptus. Allí, els interessos d'aquestes empreses per plantar arbres amb un creixement ràpid és enorme. Estan exercint una forta pressió amb la finalitat d'aconseguir que la nova llei de monts gallega permeta doblar la quantitat de pins i eucaliptus plantats. Recordem el poder destructor de sòl que té l'eucaliptus. Fins i tot han arribat a dir que les plantacions de roure són "antieconòmiques". Aquí tenim aquesta mania de molts humans de transformar-ho tot en diners.
A la Serralada Ibèrica es donen explotacion silvícoles amb espècies de creixement lent, com el pi silvestre, però amb una activitat completament controlada i destinada, sobretot, a fustes de bona qualitat. No representen un greu perill ecològic.
MAFALDA No hay de qué. La traducción la realiza un traductor y es casi automática. Ha sido mayor la satisfacción por ver las ideas transmitidas que la molestia por estar unos breves minutos traduciendo el texto. Gracias por tu interés.
Y te doy la razón, eres una ignorante, igual como yo, como Josep Amílcar, como Amelche, como Pablo, como Bruixot y como Stephen Hawking. Individualmente desconocemos la gran mayoría de los conocimientos que se han ido acumulando en la historia de la humanidad. ¿Sabe Harold Pinter (Premio nòbel de literatura en 2005) quien fue Sixto Marco, el gran pintor ilicitano? Me apostaría el cuello a que no. Pero hasta las personas con menos estudios en Elche lo conocen. Por ello, es la cohesión social la que aporta la verdadera sabiduría, que es la del pueblo, que en definitiva es la que hace avanzar a un país. Yo aprendo de ti, tú aprendes de mí. Esa es la gran riqueza que a muchos poderosos les intentaría eliminar. Un pueblo menos sabio es un pueblo más vulnerable, más manipulable.
Salud. Una forta abraçada a totes i tots.
Bueno, alguno de estudios o sucedáneo de estudios de Elche te diría que Sixto Marco era su Instituto :-).
Un saludo
Jajaja Bruixot. Estate seguro que alguno lo diría. Cosas peores he oído.
Únicament s'ha de recorrer a repoblar en certes circumstàncies com bé ho tenim après els eginyers tècnics forestals o almenys els que ho estem estudiant. A part del tema de repoblacions voldria fer unes quantes puntualitzacions; molts dels incendis ocorren en masses de pinassa o pi blanc, quan es crema pinassa allà no hi regenera res perquè la pinassa no està preparada per regenerar (Solsona 1994) després d'un incendi, a diferència del pi blanc que regenera perfectament (tot i ser més piròfil)... La gran presència del pi també recau en que es creia (Ara s'ha vist que no és així) que donava majors beneficis i sovint s'eliminaven les quercínies per implantar (de manera natural) el pi.
Una altre qüestió sobre espècies autòctones és que hi ha ambigüitat en quan a temps i espai en aquest concepte, quines són autòctones i quines al·lòctones???
Sovint la única espècie que pot suportar determinats climes mediterranis és el pi blanc (zones de Lleida).
El tema de repoblacions d'arbusts... uns ecologistes van voler comprovar que passava si primer implantaven arbusts i llavors aconseguien masses arbòries a través de llavors... va ser un fracàs total, les llavors d'arbres no van néixer i a més, el cost econòmic de plantar arbusts és 10 vegades superior al de plantar pins i... presenta avantatges ecològiques???
Pel que fa a la indústria, els pins els utilitzen indústries de trituració (un exemple és TRADEMA) per fer tablons, llavors també els utilitzen per fer palets (Tona), també pals de llum (crec que és el que més beneficis aporta) i ja amb molts pocs guanys per paper. Pel que respecte al desenroll, la fusta demandada és la del pollancre.
També soc ignorant!
Publica un comentari a l'entrada