Lorenzo era un xic poc espavilat, ja ho deien tots al seu voltant des de que va començar a dir les seues primeres paraules. A l’escola havia d’estudiar diàriament si volia traure un cinc pelat. Però la seua màxima dificultat van ser sempre els idiomes. Era absolutament incapaç de pronunciar una sola paraula en cap llengua que no fóra la de la seua ciutat natal: Valladolid. Es rodejava de desenes de diccionaris per a traduir totes aquelles paraules estrangeres al seu idioma natal. No podia pronunciar ni un simple “Yes”. La gent el mirava com un animal estrany. Quan escoltava música deia als seus amics: “Ponme una canción de los Cantos Rodados”. Un company li responia “Querrás decir de los Rolling Stones”. Ell sempre responia el mateix: “Es que yo no entiendol inglés”. Desenes de riures esclataven al seu voltant. Els xiquets eren cruels amb el seu problema. “¿De quien es esta canción?” “de Miguelito Campoviejo” “Jajaja, que se llama Mike Oldfield, burro” “Es que yo no entiendol inglés”. La història continuava: “que no es Marcos Pantanos. Que ha ganado el Tour Marco Pantani” “Es que yo no entiendo el italiano”.
En clase d’anglés, a l’escola, mai va aconseguir superar el zero de nota. William Shakespeare es transformava, segons ell, en Guillermo Sacudelanza. Sempre el mateix: “Es que yo no entiendo inglés”. Avui dia, als 24 anys, encara no ha tret el graduat escolar. Tots els anys intentant traure’s l’anglés. Impossible. La seua vida és un fracàs. Aquells que no el respecten es riuen a la seua cara amb les seues traduccions. Aquells que es tallen un poquet, s’aguanten el riure o fingixen anar al bany per a esclatar allí. I és clar. Continua solter.
Gràcies a un familiar seu que treballa a TVE, va aconseguir una invitació per a anar al programa “Tengo una pregunta para usted”. Li van haver d’escriure una pregunta perquè a ell només se li ocorregueren algunes com ¿Usted veía La vuelta al mundo de Guillermo Niebla? o ¿Le gusta el helado de todas las frutas?. El seu cunyat va ser l’encarregat de donar-li un paperet amb allò que tenia que llegir-li a Josep Lluís Carod-Rovira. “Todo está controlado, no puede meter la pata”. Però sí, la va ficar. Aquí baix deixe l'enllaç al vídeo amb la seua intervenció.
Tot i que li va ocòrrer el de sempre, aquesta vegada va ser diferent. Al dia següent, a la COPE, el pseudoperiodista Federico Jiménez Losantos y el seu equip van rebre la seua incapacitat amb aplaudiments. Per primera vegada no es va sentir incomprés en aquest món de políglotes.
5 comentaris:
D'eixos n'hi ha molts, lamentablement. Pero després segur que tenia molta cultura de "Gran Hermano", "Aquí hay tomate" i tot això. Menys TV i més llibres és el que fa falta.
per una volta estic completament d'acord amb carod-rovira. el seu nom és el seu nom i s'ha de respectar per molt castellà-parlant que es siga.
Bé, aquesta versió del "vaig a contar-vos un conte" està molt bé. Allò més trist és que el que li va passar a Carod, ens passa a també a nosaltes massa vegades. No és una situació aillada el que va passar a TVE.
Salut i força.
AMELCHE: N'hi ha moltes reaccions davant allò desconegut. Pot haver curiositat, por o odi. Lorenzo va triar aquesta darrera.
Machado va dir a un dels seus poemes:
"Castilla miserable,
ayer dominadora,
envuelta en sus andrajos
desprecia cuanto ignora."
Interessant reflexió la seua, encara que li va sobrar el generalitzar. N'hi ha moltíssims castellans que per fortuna no són així.
CHIMOENEAS Allò que més li faltava a aquest individu era precisament respecte.
JOSEP AMÍLCAR Aquesta manera meua d'enfocar aquest acte era per a evidenciar encara més la ridiculesa d'aquestes actituds. Quan a una persona l'odi el cega, pot fer-li cometre aquest tipus d'imbecilitat.
No és una situació aïllada, però almenys es va quedar en evidència davant milions de persones. Per desgràcia, hi ha babaus que van aplaudir al babau. Ja ho diu el refrany "ases amb ases s'entenen"
Malgrat el "gilipollisme" de l'individu i el sentiment d'indignaci� que ens va fer sentir quan l'escolt�rem aquella nit, en directe, gr�cies al teu comentari ens hemfet un fart de riure. Gr�cies per traure alguna cosa bona d'eixe moment tan deplorable que patim massa sovint. Oreto i Francesc.
Publica un comentari a l'entrada