Històricament, quan un poble ha intentat dominar a un altre, una de les humiliacions que patien els dominats era (i encara és) la manipulació de la toponímia. Quan n'hi han destruccions físiques a un territori, aquesta manipulació queda en un segon terme dins de la catàstrofe. Però una vegada portada a terme la reconstrucció, la dominació lingüística continua, i fins i tot pot intensificar-se.
Els noms geogràfics, en la majoria dels casos, han anat adaptant-se al parlar de la gent d'un determinat lloc durant segles. L'evolució d'unes quantes lletres pot tenir plasmada una bona part de la història d'un municipi. De vegades l'aspecte físic o humà més característic d'un poble queda reflexat en el seu topònim. Per això, la imposició d'una traducció a una llengua forastera sense cap rigor històric podriem considerar-la com un delicte cultural de primer ordre.
Un dels casos més tristos ha estat el de la capital de l'Imperi Maia, Cusco, que en quitxua vol dir "centre o melic del món". Quan arribaren els conqueridors, no es van conformar amb destruir una civilització sinò que van passar a anomenar la ciutat "Cuzco", que en castellà vol dir "gos xicotet".
Al País Valencià, les rivalitats entre Castella i la Corona d'Aragó, la posterior dominació d'aquesta després de la Guerra de Successió i la dictadura franquista, ja al segle XX, van significar la traducció indiscrimanada i sense cap rigor de molts dels nostres topònims més representatius, sobretot si sonaven a català. Aquí tenim alguns exemples:
- Col·locació de vocals al final de noms acabats en consonants (Elx > Elche, Alacant > Alicante, Crevillent > Crevillente, Albalat > Albalate).
- En molts topònims acabats en vocal tònica s'afegia una consonant (Castelló > Castellón, Redovà > Redován, El Fondó de les Neus > Hondón de las Nieves).
- La Vila Joiosa significa en castellà La Villa Alegre, però el nom que li van donar va ser Villajoyosa.
- Mutxamel és un topònim d'origen àrab o fins i tot anterior, però aquest poble va haver de patir durant molts anys el nóm de Muchamiel, quan no té res a veure amb la mel ni amb la seua producció.
- La Torre de les Maçanes vol dir la torre dels hospedatges, però en molts mapes encara podem trobar-lo com Torremanzanas. *
És cert que algunes llengües adapten topònims estrangers a la seua fonètica (Zaragoza > Saragossa, Huesca > Osca), però és dolorós quan s'imposa aquesta adaptació com a única denominació oficial a casa dels altres. Actualment, molts municipis han decidit tornar-li la oficialitat exclusiva al topònim propi. En canvi, a ciutats com Alacant, el topònim esta desapareixent de la parla popular i està éssent relegat als camps del folclore i als documents oficials bilingües.
¿Per què al País Basc i a Catalunya ha costat tan poc recuperar la normalitat toponímica i al País Valencià estem encara com estem? Quan un poble no reconeix la llengua com un dels seus patrimonis més valuosos, està condemnat a perdre la part més important de la seua identitat.
* No dispose de proves documentals, però em va comentar una persona de fiabilitat que existia algun mapa o mapes on venia escrit Beniduerme en comptes de Benidorm.
9 comentaris:
Ei hola,
T'envio salutacions! Em sap greu haver llegit tard el teu comentari, moltes gràcies!!
Molt interessants els escrits.
Déu ni dor, Beniduerme....?
gracias por visitar mi blog, y que te haya gustado te dejo un enlace donde puedes aprender bastante de pfhotoshop:
http://www.photoshop-designs.com/foro/viewtopic.php?t=4212
Sí, pero també en el cas de noms que comencen per Beni- o Al- eren noms àrabs que a saber què significaven a l'àrab i els van canviar al escriure en Valencià o després en Castellà. Per-que Elx per eixemple era Heliké (no recorde si en Grec o en llengua íbera), després Illice, després Ils (en Àrab), després se va escriure Elig, i així fins a arribar a Elx/Elche. En el nom d'un poble ni ha tota una història i potser ens remontem al íbers o a saber a qui.
CHESTNUT: Moltes gràcies. M'alegra que t'haja agradat el blog. Sigues benvingut. I sí, m'agradaria trobar el mapa en qüestió. Encara podem donar gràcies de que no triomfara aquest "Beniduerme".
SALAO: Interesante el enlace. A ver si puedo sacar un poco más de rendimiento al Photoshop del que le doy ahora. Gracias.
AMELCHE: Sí, cada topònim porta una llarga evolució darrere d'ell. Però cal distingir entre la evolució natural, que és la que té cada llengua al adaptar el nom a la seua fonètica, i aquelles traduccions sistemàtiques fetes com a cobrament d'un dret de conquesta. Les segones no tenen la finalitat de adaptació, sinó que la motivació és la de esborrar de tota oficialitat la llengua minoritzada, arribant (com en el cas de Cusco) a ridiculitzar-la conscientment.
El topònim "Elche" sí que va ser en principi una adaptació fonètica al castellà. El problema va vindre quan es va voler eliminar la forma pròpia "Elx" (en la variant ortogràfica catalana antiga "Elig"), per una construïda des d'un país que aleshores era estranger. S'ha de donar sempre preferència a la forma autòctona front a la alòctona. A Crevillent ja no pot apareixer a cap document oficial el topònim "Crevillente", tal com està ocorrent a molts municipis valenciano-parlants, com Alzira o Xàtiva. Això no porta cap efecte negatiu i a més es fa justícia històrica. Tothom podem emprar el nom "Marsella" per a referir-nos a aquella ciutat, però a ningú se'ns ocorreria cooficialitzar-lo amb la forma "Marseille".
Gràcies pel teu comentari. Una abraçada i que vaja bé el dia.
Hola ravaler, avui he de discrepar de la teua opinió. Mira per on...
A Xàtiva, jo vaig nàixer allí,tampoc els documents oficials poden emprar la denominació "Játiva". Des de l'any 1978 la denominació oficial és "Xàtiva". El cas d'Alzira el desconec.
Ara bé, no me sembla bé l'acció d'alguns ajuntaments que van oficialitzar les dues denominacions: Elx/Elche, Xixona/Jijona, etc., amb excuses variades.
Aquesta doble denominació va ser conseqüència de l'actuació, també al·leshores, d'un PSOE xurrero que ja no volia ser ni carn ni peix.
L'altre dia vaig escoltar una entrevista a la Carmen Alborch. La periodista li va preguntar cóm es pronunciava el seu cognom, si "Alborc" o "Alborch". La resposta de la candidata a alcaldesa del cap i casal va ser: "Alborch" pero sin marcar mucho la "ch".
D'aquelles històries en patim ara les conseqüències.
Salutacions, i ens llegim.
A Xixona supose que haurà tingut alguna cosa a veure l'exportació del torró, ja que hauran tingut por d'una eliminació de la denominació castellana que és també marca per a aquest producte tan deliciós.
A Elx, ja sabem la gran quantitat de vots que recull el PSOE dels barris castellano-parlants, i el rebuig d'una significativa part d'aquestes persones front al valencià (per desconeixement o per por a una suposada imposició). Degut a això, al PSOE d'Elx li va resultar més còmode oficialitzar les dues denominacions.
Per altra banda, a mi també em sembla absurd això de les dues denominacions. Cap municipi de la Vega Baixa ha adoptat la doble denominació, malgrat ser el valencià la llengua històrica de gairebé tots ells i pertànyer a una comunitat autònoma amb dues llengües oficials. Els valenciano-parlants diem Oriola per a referir-nos a Orihuela, però no exigim la doble denominació.
De tota manera també s'ha de respectar la voluntat dels habitants de cada poble. Si volem una única denominació s'ha de reivindicar amb signatures, cartes, mitjançant col·lectius i organitzacions... Em va semblar molt trist veure a la xaranga d'enguany com a la carrossa del Raval (barri majoritariament valencià) portaven escrit al cartellet "Comisión de fiestas Arrabal". Fins i tot els castellans empren ja el nom "Raval".
Com a conclusió, mentre que no hi haja més valentia política i menys autoodi per part del poble, crec que seguirem veient a les senyalitzacions dels voltants el cartellet d'"Elx/Elche". Ens ho mereixem? Pense que no.
Es una pena que se renuncia al pasado y que muchos de estos nombres queden en el ostracismo. Todos los pueblos han variado su nombre dependiendo las diferentes civilizaciones que los poblaron. No soy una persona que pueda imponer uno u otro nombre,indicar cual es el correcto...pienso que la convivencia en el uso de ambos es posible si todos aceptamos los dos con respeto. Además de enriquecedora.
Un saludo
un tema delicado, pero creo que has dado en la clave diferenciando las traducciones para adaptar a la fonética de la otra lengua de las realizadas con fines mucho más oscuros.
lo de cusco/cuzco no lo conocía. a partir de ahora pondré mucho cuidado a la hora de referirme a esa ciudad.
(espero impaciente lo de beniduerme)
Va a ser complicat trobar aquest mapa. No és dels més difosos. Aprofitaré un dia que vaja a Madrid per anar a la Biblioteca Nacional i intentar trobar-lo, perquè pot ser una joia.
Publica un comentari a l'entrada