Sembla ser que el Govern estatal vol impulsar noves mesures per a fomentar l'estalviament d'energia i d'aigua. Aquestes afecten directament a les butxaques de la gent que porta poca cura pel que fa a no malbaratar uns recursos cada vegada més preats. Es tracta dels famosos trams de tarificació. Com més alta siga la facturació, major preu es pagarà per unitat de mesura. Tanmateix, s'abaratiran els consums baixos per a premiar a gent conseqüent amb el medi on viu.
La idea, en principi, no és gens dolenta. Quan s'han desenvolupat milers de campanyes de conscienciació, d'educació, quan s'ha advertit dels riscos que comporta l'esgotament de recursos hídrics i el calfament planetari, quan la gent s'ha cansat de sentir allò del "consum responsable", s'ha comprovat que l'afany consumista implica una sèrie de conductes que entren en contradicció amb els valors que es pretenen inculcar. A més, la proliferació de vivendes unifamiliars, amb els seus jardins, fanals, piscines, etc. intensifiquen els grans consums. Així que, com s'ha comprovat en altres ocasions, la única cosa que queda és tocar allò que crea una consciència major: la butxaca.
De ben segur, la mesura tindrà resultats positius. És trist, però és així. Una societat capitalista, individualista, hedonista, egoista, consumista i alguns altres -istes més, no té la intenció de renunciar a cap plaer, més encara si el veí del costat segueix gaudint del seu balafiar. Benvinguda siga doncs aquest nou sistema de tarificació.
Però no tot és tan bonic. Per sobre d'aquest model planeja una important conseqüència negativa. I aquesta no és una altra que la intensificació de les desigualtats socials i de l'agreujament del sistema de privilegis d'algunes persones. Creu algú que la minoria amb més recursos va a deixar de regar el jardins de la seua mansió perquè pagará un euro més per metre cúbic? Apagaran els seixanta fanals que il·luminen el seu idílic paratge per no pagar 200 € més en la factura final de cada mes? D'aquesta manera són ells els qui queden exempts de fer l'esforç estalviador. Mentretant, nosaltres, de nou els pàries, ens toca fer el major sacrifici.
Com corregir aquests defectes del model? De moltes maneres, si s'és valent. Limitar la capacitat de les piscines, obligatorietat en elles de reutilitzar l'aigua d'un any cap a l'altre, consum màxim d'aigua permés, obligatorietat de reg amb aigua depurada per a jardins a partir de una determinada extensió, instal·lació de panells solars a partir de una determinada potència elèctrica contractada... Dotzenes d'idees es poden aplicar amb imaginació i sense por. Però és clar, no és el mateix enutjar a gent com tu o com jo, que fer-ho a gent poderosa que financia el teu partit. No és cert?
3 comentaris:
Tú mismo pones la ley, y al mismo tiempo la trampa: Se va a dar la paradoja de quienes más derochan (por hogura económica) no tendrán ningún problema en seguir haciéndolo. Al final repercutirá en los de siempre...
Sigo pensando que para un uso eficiente del agua, el gobierno debería ser más valiente y comenzar por:
*Cambiar las canalizaciones (muchas de ellas, con fugas por todos sitios)
*Echar mano a los campos de golf, que suponen un enorme consumo para las cuencas hidrográficas.
*Restringir el uso de agua para las urbanizaciones de semi/lujo: un consumo máximo prefijado. Si alguien lo quiere usar todo para su piscina, adelante... pero que sepa que no le quedará ni para ducharse.
Las tarificaciones progresivas no creo que solucionen el problema, pues estamos hablando del 12% total del consumo de agua.
Sin embargo, un efecto importante que se conseguirá con ello es la concienciación, que como bien indicas, en los tiempos que corren no es poca cosa.
Salud
En otras palabras, que estoy de acuerdo contigo.
Se me olvidaba... buen blog.
Lo malo es que en catalán se me hace tremendamente cansado leerlo... me toca echar mano de algunos latinismos conocidos, el francés, y el parecido con el castellano. Y aun así, alguna cosa se escapa :P.
Por cierto..... El racó d'un del Raval...
Significa El rincón de ¿?...¿?
Antes de nada, muchas gracias por tus comentarios.
El título de este blog sería en castellano "el rincón de uno del Raval". El Raval es un barrio de Elx, quizás el que mejor conserva la identidad tradicional ilicitana.
Gustosamente, te enviaré la traducción al castellano del artículo que desees leer. Por si quieres hacerlo por tu cuenta, puedes bajarte de Internet un traductor muy sencillo de utilizar. La dirección donde lo puedes encontrar es ésta: www.cult.gva.es/salt/salt_programes_salt2.htm
Por cierto, por si sirve de apunte, la Generalitat Valenciana no ha realizado este año ninguna campaña para fomentar el ahorro de agua entre los consumidores ni han adoptado ningún plan de actuación especial ante la sequía. Siguen apostando por el uso partidista de la cuestión del agua y piensan que cuanto antes haya restricciones serias antes lo utilizarán para machacar al Gobierno por haber paralizado el trasvase del Ebro. Patéticos.
Salud.
Publica un comentari a l'entrada