04 de desembre 2006

Ser apolític

"Sóc apolític/a", "no m'interessa la política" o "jo passe dels polítics".

Aquestes són unes de les frasses més freqüents quan sents opinar a la gent jove (i no tan jove). No volen que la política entre a les seues vides. I amb això s'escapoleixen de la complicada situació d'haver de donar el seu punt de vista. És més fàcil així. No s'han de preocupar de veure les avorrides notícies sobre política als telediaris. No perden el temps llegint diaris, articles, ni sentint la ràdio. S'estalvien d'haver de contrastar diferents punts de vista. Ja ho deia Ignacio Ramonet: "Informar-se costa".

"Passe de política". I a més ho diuen també els personatges de moda. Fa uns dies s'ho vaig sentir dir a a la triomfadora de O.T. Beth en una entrevista a la ràdio.

Potser en comptes de dir "Sóc apolític/a", fent creure que tenen una opinió formada, podrien dir "no entenc de política, però no t'ho vaig a dir per a no quedar com un/una ignorant en aquest tema".

Però aquest tema no és una afició. No és com dir que t'agrada el futbol o no. És una responsabilitat com a ciutadans. Entendre de política i interessar-te en ella és una manera de dir-los als polítics que no poden fer el que vullguen. Que estem alerta i que a la mínima que facen alguna cosa deshonesta no se la deixarem passar. Potser no arribarem així a una democràcia plena, però almenys s'aproparà al que realment volem.

Fa molt de temps vaig veure una vinyeta de Forges. En ella un home anava a visitar a un amic a l'hospital. En arribar, el malalt li pregunta: "Com va la política per allà fora?". L'amic respon: "a mi no m'interessa la política". El malalt afegeix: "Cony, ni a mi la medicina!"

2 comentaris:

chimoeneas ha dit...

para bien o para mal la política nos afecta hasta en las cosas más cotidianas. éstate atento a ella u otros decidirán por ti.

Des del Raval d'Elx ha dit...

Lo has resumido todo en una frase. Es simplemente eso.

Un abrazo.