Qui no ha rebut un missatge al mòbil aquest cap d'any? Qui no n'ha enviat cap? Crec que poques persones podran alçar la ma. És un mètode fàcil, senzill i que permet felicitar a molta gent en poc de temps. 100 milions d'ells es van enviar en poc més de 8 hores, entre el 31 de desembre i l'1 de gener. Jo mateix vaig participar d'aquesta mena de nova tradició.
Però com sempre, m'agrada ficar el dit dins de l'ull i analitzar certs comportaments socials i les seues conseqüències.
La moda no és nova, però enguany hem vist més missatges predissenyats que mai. Sms "de conya" (una conya molt relativa, per cert) amb crítica política llençats per grups dretans contra Zapatero, altres amb humor negre (el de Saddam), verds (el nostre endarreriment social fa que encara facen molta gràcia aquestos) o de qualsevol altre tipus.
Però estaven també els sms que semblava que se sinceraven amb la persona que els rebia. Destacaven amb admiració les seues qualitats, el gran valor de l'amistat. Tot allò que tenia d'especial la persona "missatgeada". I he vist gent emocionar-se al veure-l's.
Allò em va semblar una expressió més de la societat mecanitzada i estàndard en la qual estem immersos. Sentiments estàndard, paraules unflades, molt boniques però buides de contingut. Algú rep un missatge d'aquestos, tira de noms d'agenda, reenvia i ja té una llista d'amics especials. Saben que és així, però necessiten creure-ho i així ho creuen sincerament.
Arriba un moment en el qual tot allò que es valora ja és dissenyat. L'amor no és una mirada sincera, un petó o una estona fonent-se en una càlida abraçada. La millor demostració d'amor ara és un regal. Més amor quan més car siga el regal. Una nit a un hotel luxós, una joia, un sopar amb caviar... Cada vegada que es passa la targeta de crèdit s'estima més. Altres dissenyen l'amor, tu tries, pagues, estimes i ets estimat. Els sentiments rebaixats a la categoria de mercaderia.
No cal esforç. Els operadors telefònics dissenyen amor i amistat. Tu tries la què t'agrada, pagues i estimes. Sense esforços. Per pocs euros. Una societat acomodada refuig l'esforç innecesari (sota la seua percepció) o que no siga divertit. Refuig el temps que es perd informant-se, participant social i políticament, siguent ciutadà. I amb l'acomodament, la democràcia mor. Queden els pastors i les cabres.
Però com sempre, m'agrada ficar el dit dins de l'ull i analitzar certs comportaments socials i les seues conseqüències.
La moda no és nova, però enguany hem vist més missatges predissenyats que mai. Sms "de conya" (una conya molt relativa, per cert) amb crítica política llençats per grups dretans contra Zapatero, altres amb humor negre (el de Saddam), verds (el nostre endarreriment social fa que encara facen molta gràcia aquestos) o de qualsevol altre tipus.
Però estaven també els sms que semblava que se sinceraven amb la persona que els rebia. Destacaven amb admiració les seues qualitats, el gran valor de l'amistat. Tot allò que tenia d'especial la persona "missatgeada". I he vist gent emocionar-se al veure-l's.
Allò em va semblar una expressió més de la societat mecanitzada i estàndard en la qual estem immersos. Sentiments estàndard, paraules unflades, molt boniques però buides de contingut. Algú rep un missatge d'aquestos, tira de noms d'agenda, reenvia i ja té una llista d'amics especials. Saben que és així, però necessiten creure-ho i així ho creuen sincerament.
Arriba un moment en el qual tot allò que es valora ja és dissenyat. L'amor no és una mirada sincera, un petó o una estona fonent-se en una càlida abraçada. La millor demostració d'amor ara és un regal. Més amor quan més car siga el regal. Una nit a un hotel luxós, una joia, un sopar amb caviar... Cada vegada que es passa la targeta de crèdit s'estima més. Altres dissenyen l'amor, tu tries, pagues, estimes i ets estimat. Els sentiments rebaixats a la categoria de mercaderia.
No cal esforç. Els operadors telefònics dissenyen amor i amistat. Tu tries la què t'agrada, pagues i estimes. Sense esforços. Per pocs euros. Una societat acomodada refuig l'esforç innecesari (sota la seua percepció) o que no siga divertit. Refuig el temps que es perd informant-se, participant social i políticament, siguent ciutadà. I amb l'acomodament, la democràcia mor. Queden els pastors i les cabres.
3 comentaris:
Yo, desde hace años, recibo un mensaje estándar anual de una persona que fue comnpañera de clase pero con la que no he vuelto a hablar desde que salí de la Universidad. Y cada Navidad, puntual, su mensajito cargado de hipocresía.
Si fueras otra, hasta te emocionarías viendo esas preciosas palabras y sintiendo el gran esfuerzo realizado por esa chica al dedicártelas.
Preciosa historia de amistad, ¿no?
Pues en esas estamos.
Salud
Tienes razón, todo se vuelve cada vez más comercial y estándard en esta sociedad nuestra: la Navidad, el día del Padre y de la Madre, S.Valentín... Parece que, si no compras y compras y compras, no estás enamorado ni quieres a alguien.
Publica un comentari a l'entrada